Al·literació: Sèrie de paraules amb sons similars.
"Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes."
Anàfora: Repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives.
"Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
Antítesi: Juxtaposició d'idees o conceptes oposats.
"tindreu els ulls vessant
i les mans buides!"
Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
"Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta."
Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
"La meva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit."
Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.
"Les més humils engrunes
no fóren un regal?"
Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
"La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat."
Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.
"Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova."
Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
"Un trau sinuós,
obert al mig d'aquest tapís obscur,"
Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.
"I en tenen per a tot
i no n'abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen."
“ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS”
El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
Pel somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta...
Com la falena
ve de lluny a la flama,
els ulls atònits
de la meva esperança
es cremen en la fosca.
La mort
fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Com els somriures
sobre un mirall hermètic,
la Primavera
llisca sobre les tombes,
però no pot entrar-hi.
¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria feble.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat diversos encavallaments com “El teu nom omple de sol els braços trèmus de qui t'acullen”. També hi trobem metàfores com “el teu nom omple de sol”, Eclaror de lluna”, “vaga la Malfiança”.. També trobem una comparació: “Com la vela molt rígida d'una barca molt lenta..” A més a més podem veure una antítesi, paradoxa i sinestèsia a “tristesa” i “dolça”. També trobem un hipèrbaton a “¿Com la tristesa con endins és tan dolça? I per últim una antítesi a “alegria feble”.
