diumenge, 5 de maig del 2013

Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

Després d'haver estudiat el simbolisme i el postsimbolisme de Màrius Torres, la última activitat es fer un poema simbolista.


LLum d'esperança

I quan menys m'ho esperava,
després de tant de temps,
has sortit un cop més
entre un mar de claredat i tenebres.

El teu reflex es pot contemplar des de l'horitzó,
no sé fins quan de temps et quedaràs,
però això es el secret de la vida,
que mai sabràs que passarà.

Un cop mes has aconseguit, 
que un sol raig de la teva llum,
m'empresoni en un món de felicitat i foscor.

Un cop més de tu he caigut rendida,
desitjant que no tornis a desaparèixer entre tempestes,
tu que il·lumines tot el que jo sóc.

dimarts, 30 d’abril del 2013

Terror i emotivitat

En el primer fragment, el "testimoni d'Odisseas X. a la Comissió Americana", Mª Àngels Anglada tracta la mort des d'un punt de vista no gaire sàdic, en canvi en el segon fragment, el "testimoni de Hassan, taxista turc", Mª Àngels Anglada tracta la mort d'una manera més directe i més descriptiu.
El fragment més expressiu és el segon ja que ho explica més detalladament que en el primer, però en els dos té cura de descriure els fets ja que no deixa de ser uns fets que van passar i a de tenir respecte per totes les víctimes que hi van haver.

dissabte, 20 d’abril del 2013

Figures Retòriques

Al·literació: Sèrie de paraules amb sons similars.


"Xoca l’embruix de clenxes arrauxades

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes."


Anàfora: Repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives.



"Enrere, molt enrere,

hi ha una closa entre parets...


Enrere, molt enrere,

hi ha un camí de profundes roderes...



Antítesi: Juxtaposició d'idees o conceptes oposats.


"tindreu els ulls vessant
i les mans buides!"


Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).


"Veieren el mot anorreat,

desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta."


Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.


"La meva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit."


Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.


"Les més humils engrunes

no fóren un regal?"


Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.


"La pell del mar, de mocadors farcida,

sembla guarnir-se per al nostre comiat."


Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.


"Ens sorprèn aquesta essència tova

quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova."


Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.


"Un trau sinuós,
obert al mig d'aquest tapís obscur,"


Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

"I en tenen per a tot
i no n'abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen."


“ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS”

El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
Pel somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta...
Com la falena
ve de lluny a la flama,
els ulls atònits
de la meva esperança
es cremen en la fosca.
La mort
fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Com els somriures
sobre un mirall hermètic,
la Primavera
llisca sobre les tombes,
però no pot entrar-hi.
¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria feble.



Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat diversos encavallaments com “El teu nom omple de sol els braços trèmus de qui t'acullen”. També hi trobem metàfores com “el teu nom omple de sol”, Eclaror de lluna”, “vaga la Malfiança”.. També trobem una comparació: “Com la vela molt rígida d'una barca molt lenta..” A més a més podem veure una antítesi, paradoxa i sinestèsia a “tristesa” i “dolça”. També trobem un hipèrbaton a “¿Com la tristesa con endins és tan dolça? I per últim una antítesi a “alegria feble”.

Heu llegit la novel.la? sí oi?


Capítol 1: La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dècada del segle XX, i allà decideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni.

Capítol 2Es presenten dos personatges, Aram i Iorgos (l’un armeni, l’altre grec), mentre bussegen pel Mediterrani durant els anys vint del segle XX. "Trebisonda (Armènia), Van -llac-: monestir de Narek (Armènia) / Aghatamar -illot-: església de Santa Creu (Armènia) / Plana d'Abagha (Armènia), Igdir (Armènia), Echmiadzin (Armènia), Jerevan (Armènia), Port de Pireu (Grècia)"

Capítol 3: Aram i la seva mare, Marik, són a Atenes, sobrevivint amb penes i treballs, com altres refugiats armenis. "Atenes (Grècia), Illes Ciclades (Grècia), Patràs (Grècia), Illa Ítaca (Grècia), Illes Jòniques (Grècia)"

Capítol 4: Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per Corint, Bríndisi i Gènova. "Corint (Grècia), Bríndisi (Itàlia), Gènova (Itàlia)"

Capítol 5: Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure temporalment i és Marik qui redacta les seves vivències. "Marsell (França)"

Capítol 6: Aram i Marik continuen a Marsella. "Marsella (França)"

Capítol 7: Marik rep una carta del pare Mesrob, procedent del monestir de Venècia on havia estudiat Vahé quan era jove. "Marsella (França)"

Final i epíleg: La narradora explica que Aram i Alèxia es van casar.

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme?

El simbolisme és un oviment artístic del darrer terç del XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir.

En què es diferencia del post-simbolisme? 

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

Qui és Baudelaire?

va ser un poetacrític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos.

Com és que una obra publicada el 1857 influencia un autor dels anys 30 del segle XX?

Compromès per la seva participació a la revolució de 1848, la publicació de Les flors del mal el 1857, va acabar de desencadenar la violenta polèmica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre van ser considerats «ofenses a la moral pública i els bons costums» i el seu autor va ser processat.

Qui és Mallarmé?

Fou un poeta francès, nascut a París el 18 de març de 1842 i mort a Valvins (municipi de Vulaines-sur-Seine, departament de Sena i Marne, França) el 9 de setembre de 1898.

Autor d'una obra poètica ambiciosa i (sovint voluntàriament) obscura, Mallarmé va ser l'iniciador d'una renovació de la poesia amb una influència que encara es pot percebre en l'actualitat. A finals del segle XIX, l'autor feia entrar la poesia a la modernitat.
I qui és Rimbaud?

Va ser un dels més grans poetes francesos, adscrit unes vegades al moviment simbolista, al costat de Mallarmé, i unes altres al decadentista, al costat de Verlaine. Va escriure els seus primers versos quan tot just comptava amb quinze anys i va deixar per sempre la literatura a la prematura edat de vint. Per a ell, el poeta devia fer-se «vident» per mitjà d'un «llarg, immens i racional trastorn de tots els sentits».

dijous, 21 de març del 2013

Els cicles narratius d'Anglada

El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic. 

El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà. 

El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia, un llarg pont de mar blava, amb un pilar a cadascun dels extrems més llunyans d’aquest mar nostre.

dijous, 7 de març del 2013

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

Què és i on és Armènia? 
La República d'Armènia o Armènia, és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial? 
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. Era conegut com l'imperi Turc o Turquia pels seus contemporanis. Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre de 1923. 
Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà forma l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès. Després de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi Otomà es desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.

Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.